El
passat dimarts dia 20 de juny va tenir lloc a la sala d’actes del Servei
Educatiu de l’Urgell l’acte de cloenda del Pla Comarcal de Suport a l’Educació,
organitzat pel Consell Comarcal de l’Urgell i el Servei Educatiu.
Dos alumnes de sisè de la nostra escola,
en Raimon Ferrer Ros i en Pau Franquesa Trepat, van ser guardonats en el XVII
Premis Literari “ Sant Jordi “ amb el tercer premi en la modalitat “ Contes per
a la igualtat “ amb la narració “ Uns germans lluitant per la igualtat de
gènere “.
Uns germans lluitant per la igualtat
de gènere
Hi havia una vegada un noi i la seva germana, el Nil i la
Mònica, que des de petits els hi agradava molt jugar a futbol i els van apuntar
en un club. Anaven sempre al mateix equip i es portaven molt bé entre ells. Els
dos eren realment bons practicant aquest esport.
Però l’entrenador preferia el Nil ja que era un noi. No
és que jugués millor, senzillament el volia per què era un noi. Però els dos
germans s’ajudaven mútuament i el Nil li explicava a la Mònica tot el que
necessitava per a millorar. Els dos es quedaven després dels entrenaments per a
perfeccionar-se. Ja eren molt bons, gairebé uns professionals, però
l’entrenador continuava preferint el Nil i sempre jugava més durant els
partits. El noi no deixava d’animar-la per què seguís jugant a futbol.
S’anaven fent grans i dia a dia milloraven el seu estil
de joc. Tant va ser el seu progrés que el Nil va pujar a primera divisió, però
la Mònica no es movia d’aquell club de categoria regional. Els dos germans eren
igual de bons, però no hi havia tantes lligues per les noies.
Al final al Nil el van fixar per a la selecció del seu
país, ja era tot un professional. En canvi la Mònica seguia entrenant molt,
però nom aconseguia seguir els passos del seu germà, canviava de clubs, però no
despuntava per manca d’oportunitats. El que més desitjava era que homes i dones
juguessin les mateixes lligues, com quan eren petits.
El Nil ja era tot un ídol mundial, molt famós i molt bon
jugador. Molts equips el volien fitxar, però ell sempre pensava en la seva
germana i cada dia parlaven de com els hi anava tot. La noia es va esforçar
molt i finalment un club estranger va reconèixer el seu talent. Malgrat això,
seguia sense entendre perquè no podia jugar amb nois.
Un dia va tenir la idea que, com que ja era una mica
famosa, pujar un vídeo a youtube explicant el que sentia. A molta gent li va
agradar la seva reflexió. Va demanar l’ajuda del seu germà i un gran club la va
fitxar. Però va estava d’acord en què el motiu fos per ser germana de,
necessitava que el públic reconegués el seu talent.
També hi havia la qüestió econòmica. No volia jugar per
guanyar molts calerons, sinó per passar-s’ho bé.
Una cadena de televisió els va proposar explicar la seva
història i es va obrir un gran debat a nivell nacional sobre aquest tema. Hi
havia partidaris de la seva idea, però també força detractors.
Molts països van fer reunions per a proposar que els dos
gèneres juguessin en la mateixa lliga. Moltes ho van aprovar, però d’altres no.
Van seguir lluitant i lluitant. Molts col·lectius seguia insistint i
manifestant-se en favor d’aquesta idea.
Finalment la Mònica i el Nil es van donar per vençuts
veient que encara que eren ídols mundials no podien complir el seu desig que
havien tingut des de petits.
Al cap de dos anys, el màxim dirigent del futbol mundial
va haver de dimitir per les pressions del públic en general en favor de la
igualtat de gènere en l’esport. Ho van aconseguir. Per fi els equips podien ser
mixtos.
Però a la Mònica li van diagnosticar un càncer i i va
morir. Tothom l’estimava pel seu valor, per la lluita a favor de la dona en
aquest món, però va obrir un gran camí per a les futures esportistes.
